diumenge, 24 d’agost del 1980

Cresta del Medio

Cresta del Medio
Deprés de passar la nit al refugi de la Renclusa, vam fer aquesta cresta, relativament fàcil però entretinguda. Vam começar pujant pel camí de la via normal de l'Aneto fins al Portillón Superior. Des del Portillón, el camí baixa per una canal fins a la gelera de l'Aneto i segueix la via normal pel glaciar. Poc després vam deixar el camí normal de l'Aneto per enfilar-nos en direcció a la bretxa on comença la cresta. Sense massa dificultat i sense superar gairebé mai el segon grau, la via ressegueix la cresta pujant diversos cims, tant principals com secundaris. En total vam fer un grapat de tresmils:
  • Pic Maleït (3.350 m)
  • Punta Astorg (3.355 m)
  • Pic del Medio (3.346 m)
  • Pic de Corones (3.293 m)
Des del Pic de Corones vam baixar fins al coll del mateix nom, on vam retrobar el camí de la via normal de l'Aneto i el vam agafar de tornada. Després de travessar longitudinalment la glacera de l'Aneto vam pujar novament el Portillón Superior per baixar seguint el clàssic camí de l'Aneto fins arribar de tornada al refugi de La Renclusa. Després vam recollir les coses per completar la baixada fins a la Basurta, on havíem deixat el cotxe el dia anterior.


dijous, 21 d’agost del 1980

Obrint via a la Palangana (V)

Foto d'arxiu: la paret d'Agulles des de la Savina Superior

Cinquena jornada de treball a la nova via de la Palangana, a Montserrat, a la regió d'Agulles. La via ha de pujar a aquesta agulla montserratina, que per la via normal és molt fàcil, per la gran paret d'Agulles. En les anteriors jornades de treball havíem obert dues tirades i mitja des del peu de la paret, muntant reunions i assegurant la via. En aquesta ocasió teníem un repte més important; volíem muntar una reunió despentjant-nos des de dalt. Vam pujar a La Palangana per la Via Normal i des del cim d'aquesta agulla ens vam despenjar en ràpel per la gran paret per muntar una reunió. Una activitat vertiginosa perquè la sortida al buit des del cim de la Palangana és realment impressionant.
Vam conseguir l'objectiu, muntant la reunió amb spits i anelles però aquella va ser la darrera visita a aquesta via, que va quedar inacabada. Anys després es van obrir més vies per aquesta zona i sembla ser que alguna d'aquestes vies va aaprofitar alguna part de l'equipament que havíem abandonat.

dissabte, 9 d’agost del 1980

Chardonnet (3.824 m), esperó Nord

Una gran ascensió mixta, en gel i roca, una clàssica del Massís del Mont Blanc. Vam sortir del refugi Albert I a les dues de la matinada, amb la llum dels frontals. Al entrar en el glaciar de Tour ens vam encordar per tavessar tota la superfície gelada en direcció al marcat esperó que marca la nostra ruta. A sota de l'esperó el vam vorejar, deixant-lo a la nostra esquerra pujant per un pendent gelat. Més amunt vam superar una rimaya per enfilar-nos a l'esperó, per on vam pujar en terreny mixt de roca i gel. Més amunt, quan començava a clarejar, vam deixar a la nostra esquerra la impressionant barrera de séracs de la gelera penjada que es troba a la part alta de la  muntanya. Superant una rimaia ens vam situar sobre la gelera final per on vam continuar l'ascensió. És el tram més compromès perquè té un pendent de 55 graus. Per arribar al cim cal decantar-se una mica a l'esquerra per acabar grimpant per una cresta fins arribar al cim del Chardonnet (3.824 m). Grans vistes sobre les muntanyes properes i sobre tot el Massís del Mont Blanc.
Com passa sovint als Alps, la baixada no és senzilla. Efectivament, la baixada també té certa complicació tot i que vam tenir sort i les condicions de la muntanya eren bones. Des del cim vam baixar una mica per la cresta, una mica delicada, fins arribar a un collet situat al costat de l'Aguille Adams Reilly. Des del collet vam baixar per un couloir que ens va deixar a la gelera de la base del Chardonnet, per on vam retornar al refugi Albert I. Després vam rercollir les coses que havíem deixat al refugi per baixar a Chamonix agafant el telecabina de La Balme.


divendres, 8 d’agost del 1980

Refugi Albert I

Des de l'estació superior del telecabina de Balme, pugem pel camí normal fins al refugi Albert I (2.702 m), situat al davant del Chardonnet, que és el nostre objectiu per a demà.


dimecres, 6 d’agost del 1980

Dent du Requin (3.422 m), via Renaudie

Després de dormir en el refugi Requin (2.519 m), vam fer l'escalada de la via directa Renaudie a la cara Est de la Dent du Requin (dent del cocodril), un cim de 3.422 m en el Massís del Mont Blanc.
L'agulla està situada al davant mateix del refugi però cal fer una aproximació una mica complicada per arribar al peu de la via. Primer cal pujar per una morrena; després creuar el glaciar que baixa de les Agulles de Chamonix. Després cal pujar per un couloir força dret fins a l'inici de l'escalada en roca. Abans d'iniciar l'escalada vam travessar la rimaia amb uns passos relativament difícils.
La via és bastant directa i supera la cara est de l'agulla totalment en escalada lliure. Inicialment superem un sistema de terrasses no gaire difícils però aviat la paret es redreça i hem de superar diverses tirades de quart grau amb algun pas de cinquè. La roca és franca i segura i l'escalada agradable, ja que hi toca el sol des de bon matí. Vam superar la via en el temps previst, arribant al cim de la Dent du Requin (3.422 m).
El descens es fa amb dos ràpels no gaire llargs després de desgrimpar el tram inicial. Després dels ràpels encara queda una llarga desgrimpada per roca i després pel graciar fins arribar al refugi Requin. Des del refugi vam retornar a Chamonix recorrent de baixada el glaciar de La Mer de Glace i després amb el tren de Montenvers.


dimarts, 5 d’agost del 1980

Refugi Requin

Agafem el funicular de Montenvers i després, per la Mer de Glace, pugem fins al refuge du Requin (2.516 m) on ens instal·lem. El refugi Requin està situat al peu de la Dent du Requin, el nostre objectiu per demà.