dissabte, 26 de juliol del 1980

Intent a la paret Bucòlica

Foto d'arxiu: des del GR1. Març 2016

Escalada a la zona dels Esplovins, a prop d'Oliana. Intentem una via a la paret Bucòlica anomenada Olaya. Abandonem. Les cròniques de l'època no concreten les cuases de l'abandonament ni tampoc hi ha cap foto d'aquell dia...

dissabte, 19 de juliol del 1980

Intent a l'Elefant, via GEDE

Foto d'arxiu: l'Elefant, la Mòmia i la Momieta

Escalada a Montserrat, a la zona de la Trinitat. Abandonem a la via GEDE de l'Elefant.

dissabte, 12 de juliol del 1980

La Falconera i el Cap de Mort

La Falconera, Sant Llorenç
Foto d'Arxiu: la Falconera, novembre 2017

Aquesta va ser la tercera i última sortida d'escalada a Sant Llorenç de Munt. Vam fer dues vies, separades per uns kilòmetres de carretera. La Falconera està baixant del coll d'Estenalles mentre que El Cap de Mort està al costat del Cavall Bernat. Les dues vies tenen una aproximació molt curta, gairebé immediata. 
La Falconera, xemeneia Est. La via puja per una xemeneia molt marcada que ratlla tota la paret de la roca. La primera tirada és relativament fàcil però al principi de la segona tirada la xemeneia es fa més estreta i la dificultat augmenta (IV+, V). Es fa una segona reunió i seguim per la xemeneia, sempre amb tècnica de ramonage però ja no tan difícil (IV). Arribem a dalt del cingle i fem una nova reunió. Des d'aquí la grimpada final ja no té gairebé dificultats fins al cim
El Cap de Mort, via Encastament. La primera tirada puja per una canal fins a situar-se al peu del Cap, on comencen les dificultats. La via segueix per una xemeneia molt marcada. Iniciem la tirada amb un encastament molt difícil (IV+,V). Amb tècnica de ramonage superem la xemeneia (15 m) fins entrar en una cova on muntem la segona reunió. Seguim amb la mateixa tècnica però cap al final de la xemeneia trobem un desplom que ens obliga a sortir cap a fora de la xemeneia. Superat aquest pas podem fer reunió  a una sabina o completar els darrers metres, fàcils, fins al cim.
Uns anys més tard vaig tornar a aquesta zona i vaig fer un petit vídeo amb el dron on es veu aquesta roca i la via de l'encastament:



    diumenge, 6 de juliol del 1980

    Pic de la Valleta (2.794 m), esperó Nord Est

    L'esperó NE del Pic de la Valleta (o Pic Bayette com denominen els mapes francesos aquest cim), és tot un clàssic de l'escalada. Està ben a prop del Coll de Puymorens i presenta una gran paret de més de 200 metres amb ana roca granítica de gran qualitat, franca i segura. Hi ha diedres i petites xemeneies, a més de plaques, de manera que en aquesta escalada utilitzem una bona diversitat de tècniques d'escalada.
    La via té una dificultat global de cinquè grau (MD) amb algunes tirades més fàcils però també amb alguns passos de V+. Els passos són sostinguts i variats, i l'escalada és molt interessant.
    Nosaltres vam arribar a la zona al vespre i vam acampar més amunt del Coll de Puymorens,  a l'inici de l'aproximació que està a la zona de l'estació d'esquí. Al matí vam fer la curta aproximació fins al peu de la paret. Després de completar l'escalada vam baixar per un llom i una tartera fins al punt de partida on teníem la tenda.