diumenge, 30 de setembre de 1979

La Bola de la Partió, VN-Santboiana

La Bola de la Partió
Foto d'arxiu: la Bola de la Partió, novembre 2013

Escalada a Montserrat. Vam fer, per segona vegada, la Bola de la Partió per la via Normal-Santboiana. Es tracta d'una combinació de dues vies i és l'itinerari més fàcil per pujar aquesta agulla montserratina. Comença amb una tirada en lliure per l'Aresta Brucs, que correspon a la primera tirada de la via Normal. Un cop arribats a la plataforma al peu de la bola que dóna nom a l'agulla, la via Normal segueix per una fisura on cal clavar diversos pitons per soperar el marcat desplom. Nosaltres vam preferir pujar per la segona tirada de la via Santboiana. Aquesta via supera també el desplom de la bola però està esquipada amb burins, de manera que no cal clavar res. Després d'un tram d'escalada artificial superant el desplom, sortim en lliure per completar els darrers metres fins al cim de l'agulla. 

dimarts, 18 de setembre de 1979

El Carbassó, VN

El Carbassó, Montserrat
Foto d'arxiu: Des del Mirador de la Miranda. Desembre 2013

Escalada a Agulles. Avui fem novament el Carbassó per la via Normal, una via que havíem fet la setmana passada. És una via molt poc repetida, que gairebé no fa ningú i que, curiosament, hem fet dues setmanes seguides. En realitat era una sortida d'exploració per Agulles perquè volíem obrir una via nova. Vam recórrer la zona mirant parets verges i finalment, a més de repetir aquesta via, només vam posar un burí al Dàtil, on volem obrir una nova via.

diumenge, 16 de setembre de 1979

Obrint via als Esplovins

Foto d'arxiu: Cinglera dels Esplovins

Obrim quatre tirades i mitja de la nova via que estem obrint a la cinglera dels Esplovins, a l'esperó que hem anomenat "de les Orenetes". En aquesta ocasió superem el gran diedre, que serà un dels passos clau de la via.

dijous, 13 de setembre de 1979

El Carbassó, via Normal

El Carbassó, Montserat
Foto d'arxiu: la Saca Gran i el Carbassó, desembre 2017

Escalada a Agulles. Aquesta vegada vam fer el Carbassó per la via normal, una via curta però catalogada de cinquè grau i amb algun pas d'artificial. És una via de les que podríem anomenar "per a col·leccionistes", ja que és precària en tots sentits. És una via que es fa molt poc. Una prova d'aquest caràcter de via ignorada és que quan vam arribar al cim la instal·lció del ràpel era precària i no ens inspirava cap confiança. Per sort, portàvem material d'obrir vies i vam muntar una nova instal·lació de ràpel a base de burins.

diumenge, 9 de setembre de 1979

Ascensió al Vallibierna (3.056 m)

Una ascensió clàssica a la vall de Benasc, molt accidentada. El dia abans a la tarda vam arribar a Benasc i vam començar a pujar per la pista de Llosàs. Quan ja estàvem gairebé a dalt, una pedra traïdora ens va fer un forat al càrter del Seat 850. Després de valorar la situació vam decidir baixar sense motor fins a Benasc. Allà no hi havia cap taller mecànic obert però, amb l'ajut del personal de la gasolinera i el lampista del poble, en Toni va aconseguir reparar l'avaria. La reparació va consistir en desmuntar la base del càrter, que tenia un forat, i portar-la al lampista del poble. La reparació que va fer el lampista va ser només per sortir del pas: una soldadura d'estany per tapar el forat que hi havia a la xapa. Després, amb una moral de ferro, vam tornar a pujar per la pista fins a la cabana de Llosàs, on vam dormir.
Al matí vam pujar per la via normal fins al cim del Vallibierna (3.056 m), passant per un avantcim: el Vallibierna Nord (3.030 m). Després vam travessar el pas de cavall per anar a la Tuca de las Culebras (3.051 m), retornant novament al Vallibierna i baixant a Llosàs pe mateix itinerari de pujada.

diumenge, 2 de setembre de 1979

Collet de la Cova, via Pany-Farrera

Una nova escalada al Pedraforca. Aquesta vegada fem la via Pany-Farrera, que puja per la cara nord fins al Calderer. Nosaltres no fem excatament aquesta via sinó que sortim pel collet de la Cova, una variant més popular que la original.