diumenge, 31 de desembre del 1978

Dent de Cabirols, via Civis Genís

Civis-Genís
Foto d'arxiu: la Civis-Genís des de la via Bages

Escalada al Pedraforca. Fem la via Civis-Genís a la Dent de Cabirols (2.300 m). És una hivernal, ja que estem a finals de desembre, però encara no ha nevat i les condicions de la paret són bones. La via és una de les millors del Pedraforca, molt vertical, bona roca i gran panorama. La foto adjunta dóna idea del caràcter de la via. Vam fer-la des de la veïna via Bages, uns mesos després.
La via puja totalment en escalada lliure per un esperó de la Dent de Cabirols. És una via de gran verticalitat però amb una roca franca i segura que permet véncer la paret sense necessitat de fer escalada artificial. La via segueix un sistema de fisures i té alguns passos especialment difícils. La ressenya clàssica de la guia de la Maria Antònia Simó i l'Agustí Jolis marca fins i tot un pas de sisè grau a la tercera tirada. Les ressenyes modernes rebaixen aquesta dificultat a cinquè grau.
La via no acaba al cim de la Dent de Cabirols sinó en un punt de la cresta on acaben les dificultats. Des d'allà, ja sense encordar, es puja fàcilment fins al cim. El descens es fa per la part oposada, cap a la tartera de l'Enforcadura, encara que algunes ressenyes proposen també fer un ràpel des del punt on acaben les dificultats i després baixar directament al camí transversal.

diumenge, 17 de desembre del 1978

El Yelmo, via Calavera

El Yelmo, La Pedriza
Foto d'arxiu: escalada al Yelmo, desembre 2018

Últim cap de setmana d'escalada a la Pedriza. Aquesta vegada, amb la colla de sempre, vam fer la via Calavera al Yelmo. Una vegada més vam fer l'itinerari d'aproximació a aquesta emblemàtica roca de la Pedriza i vam fer aquesta via, una altra clàssica que es fa íntegrament en escalada lliure al més pur estil pedricero.
És una via característica de La Pedriza que recorre la gran paret del Yelmo començant per una marcada fisura a la part dreta. La primera tirada puja per aquesta fisura utilitzant en part la tècnica d'encastament. Al final, un pas de V ens complica una mica l'entrada a la reunió. Sortim per una fisura amb un llarg flanquejament ascendent, dues tirades de IV+ i IV. Després la tirada clau de la via, que segueix la mateixa diagonal però ha de superar un pas desplomat (V). La tirada següent comença amb un pas difícil (V) però ben aviat la paret s'ajup i flanquegem per sota un desplom fins trobar el punt feble que ens permet superar aquest darrer obstacle amb un pas de cinquè grau. Després ja només queda una fàcil grimpada, gairebé tota caminant, fins al cim del Yelmo (1.707 m)

dissabte, 9 de desembre del 1978

Ascensió a la Torre d'Eina (2.832 m)

Foto d'arxiu: Torre d'Eina des del coll d'Eina. Febrer-2006

Excursió col·lectiva del Centre Excursionista a Núria. Acampem al pla del Santuari i al matí pugem al coll d'Eina i des d'allà al Pic d'Eina (2.794 m) i la Torre d'Eina (2.832 m). Encara no ha caigut la primera nevada forta, de manera que pugem caminant sense problemes.