diumenge, 29 d’octubre de 1978

La Pedriza: El Hueso, via Rodolfo

Foto d'arxiu: a la via Fulgencio del Hueso

Després de bivaquejar a la Pedriza, de bon matí arriben els companys de Madrid i anem a escalar al Hueso per la via Rodolfo, una via totalment en lliure, amb sis tirades, de les quals cinc són en tècnica de ramonage i empotrament, molt atlètica i bastant esgotadora.

dissabte, 28 d’octubre de 1978

La Pedriza: El Yelmo, via Wikinga

Foto d'arxiu: en el cim del Yelmo. Març 1978

Aquesta vegada no m'acompanyen els amics de Madrid, de manera que faig la via en solitari amb la tècnica d'auto-assegurança. Es tracta de la via Wikinga del Yelmo, que supera el gran pany de paret del Yelmo per placa amb tècnica lliure d'adherència amb força dificultat, passos de cinquè grau, i una tirada i mitja en tècnica artificial. El pas més curiós de la via és quan es travessa un forat a plena paret, com una mena de curt túnel.
Com que vaig en solitari he de passar tres vegades cada tirada per muntar i desmuntar l'assegurança. Després d'acabar la via baixo caminant fins al poble de Manzanares el Real per anar al barber, ja que l'endemà he de tornar a la caserna en perfecte estat de revista. Després torno a pujar a la Pedriza per bivaquejar, ja que demà vull seguir escalant amb els companyas que pujaran de bon matí.

diumenge, 15 d’octubre de 1978

La Porra & La Mòmia

Foto d'arxiu: la Mòmia des dels Flautats. Setembre 2008

Aquesta vegada sí. El 27 d'agost vam abandonar a la Porra perquè no portàvem prou material. Avui portem material suicient, especiament pitons per clavar a la fisura, i superem la via Normal de la Porra, una via en artificial difícil (A2, desequipada). La via comença pujant per la canal entre la Porra i la Punxa fins al collet entre les dues agulles. Des d'aquí pujem un parell de passos en artificial de pitó i sortim en lliure fins a un replà amb algun arbre, on muntem una bona reunió. La tirada següent és la més difícil, ja que és en artificial i estava força desequipada quan la vam fer. Cal clavar diversos pitons a la fisura i aprofitar algunes peces de la via fins que després d'un bon tram d'artificial sortim en lliure, no massa difícil però descompost, fins al cim.
Després encara fem una altra via: la Mòmia per la via Castells Villena, que puja pel ràpel de la Mòmia, primer en artificial (7 passos) i després en lliure difícil (IV+) fins fer reunió a l'anella del ràpel. Des d'aquí, uns metres fàcils ens porten al cim. Una via poc coneguda, que podríem qualificar com a via per a col·leccionistes, que ens porta a una de les agulles més característiques de Montserrat.

dijous, 12 d’octubre de 1978

El Pájaro, via Rivas-Acuña

Foto d'arxiu: escalada al Canto del Tolmo

Novament, aprofitant un permís del servei militar, faig una escapada a la Pedriza. Fem dues vies:
  • El Pájaro, via Rivas-Acuña
  • El Canto del Tolmo, via Extraplomo

diumenge, 8 d’octubre de 1978

El Canto del Tolmo, via Noroeste

Foto d'arxiu: escalant el Canto del Tolmo

Després de bivaquejar sota el Canto del Tolmo, avui havíem de fer el Pájaro però finalment fem el Canto del Tolmo per la via Noroeste, una via que supera en artificial el desplom d'aquesta roca, de forma aproximadament esfèrica i que, per tant, està extraplomada per totes les seves cares. ÉS una via molt curta, d'una sola tirada, apta només per practicar una mica l'escalada.

dissabte, 7 d’octubre de 1978

Escalada a la Pedriza. Peña Sirio

Foto d'arxiu: escalada al Canto del Tolmo

Aprofitant el cap de setmana durant el servei militar a Madrid, faig una escapada a la Pedriza i, amb uns nois que trobo per la zona, faig tres vies:
  • Peña Sirio, via Félix
  • Peña Sirio, via Espolón
La primera té uns passo en artificial i la resta en lliure, gairebé tot en adherència. La segona via és tota en lliure i té un pas de cinquè. Després de l'escalada vaig quedar-me a fer un bivac sota el Canto del Tolmo