diumenge, 27 d’agost del 1978

Intent a la Porra dels Flautats

Foto d'arxiu: els Flautats des de la Mòmia

Intentem fer la Porra dels Flautats per la via Normal però hem d'abandonar per falta de material. La via puja per una fisura en tècnica artificial (A2). Ens trobem que està gairebé desequipada, de manera que per fer-la hem de portar més material, especialment pitons per clavar a la fisura.

diumenge, 20 d’agost del 1978

La Panxa del Bisbe

La Panxa del Bisbe
Escalada a Montserrat, a la zona de Sant Benet. Fem dues vies:
  • La Panxa del Bisbe, via pel Davant
  • La Panxa del Bisbe, via Barberà-Cortés
La via pel Davant de la Panxa del Bisbe és una escalada mítica de Montserrat, ja que puja totalmet en lliure i a base de finura montserratina, per la cara més visible d'aquesta agulla. La seva catalogació clàssica era de sisè grau i no hi havia més que alguna assegurança precària (pitonissa). Actualment la graduació ja no ès tan alta, segurament a causa que ara la via té assegurances i, per tant, un compromís molt inferior. La segona via té un flanquejament espectacular encara que no tan difícil com sembla a primera vista. No hi ha cap assegurança bona però amb una mica d'enginy es poden aprofitar un parell de merlets per muntar assegurances passant-hi una baga.

dilluns, 14 d’agost del 1978

Collet de la Cova, via Gran Diedre

Gran Diedre
Foto d'arxiu: el Pedraforca des del Costa Pubilla. Febrer 2015

En el segon dia d'estada al Pedraforca, dormint al refugi Lluís Estasen, fem una de les vies més interessants de tota la paret Nord del Pedraforca, el Gran Diedre amb sortida al Collet de la Cova. És una via totalment en lliure, atlètica, vertical i molt elegant, que supera la paret nord del Pedraforca aprofitant un marcat diedre.
Per arribar a peu de via hem de seguir el que s'anomena itinerari d'aproximació a les vies de l'esperó central, un curiós itinerari, meitat camí i meitat escalada fàcil, que recorre per una cornisa la base de l'esperó central del Pedraforca. Comença al peu de la via Homedes i passa pel peu de la Pany; després d'un recorregut relativament llarg ens deixa al peu del Gran Diedre. La via original venia de més avall però sembla ser que la primera part va quedar oblidada i tothom fa la via a partir de la cornosa descrita.
Aquesta és la descripció de la via, tal com la vam fer nosaltres l'any 1978:
1a tirada: començar a pujar pel mig del diedre, per terreny vertical però amb bona presa. Al cap d'uns 35 metres, després d'haver passat dos pitons d'assegurança, en trobem un tercer i podem fer-hi reunió però es aconsellable aprofitar els 40 metres de corda i fer-la més amunt, al costat d'un petit gendarme.
2a tirada: seguir pel diedre, que ara es tanca i ens obliga a fer un curt tram de ramonage. Seguim amunt i prenen la fulla dreta del diedre, sortint i entrant segons les dificultats. Fem reunió en un replà als 35 metres de corda. Aquest llarg té diversos pitons d'assegurança.
3a tirada: és la més fàcil de la via. Sortim de la reunió per l'esquerra i posem una baga d'assegurança en un pont de roca. Seguim pel diedre i arribem a un replà on pot fer-se reunió. És consellable, però, seguir, sortint per la dreta un parell de metres i ràpidament, per una repisa inclinada, flanquejar a l'esquerra per quedar a sobre del replà. Després, seguir recte amunt fins a un altre replà (40 metres justos).
4a tirada: és la més difícil de la via, però també la més segura perquè hi ha moltes assegurances. Aquí el diedre s'estreta i cal progressar mig encastat o bé totalment per fora del diedre, amb un peu a cada banda de la fissura central. Arriba un moment que el diedre es tanca i cal seguir en encastament fins a un replanet a on establim la reunió. Aquesta tirada, tot i les dificultats, es fa totalment en lliure.
5a tirada: sortim recte amunt per enllaçar amb la via Pany. És una placa amb un pas molt fi (V). Després seguim pel diedre, ja fàcilment, uns 15 metres fins arribar al Prat de la Pany on acaba la via.
Ens trobem en el Prat de la via Pany i tenim dues alternatives: baixar o pujar. Nosaltres vam optar per pujar, completant la part que ens faltava de la via Pany, que a partir d'aquest punt ja és bastant fàcil.


diumenge, 13 d’agost del 1978

Dent de Cabirols (2.300 m), via SAME

Foto d'arxiu: Dent de Cabirols, agost 2019

Des del refugi Lluís Estasen fem aquesta via a la Dent del Cabirols (2.300 m). Curta però amb certa dificultat, amb la magnífica roca del Pedraforca. La via va a la dreta de la via Bages i puja per una canal molt marcada, encara que amb varietat de passos. La tònica general és de tercer grau amb passos de quart encara que hi ha una tirada més difícil que és la quarta. Aquesta tirada puja per un diedre amb algun pas d'escalada artificial. Hi ha, però, una variant que permet evitar els passos d'artificial; si sortim per l'esquerra podem superar el pas sense entrar en el diedre i evitant així l'escalada artificial.
Nosaltres vam fer aquesta via però no va quedar registrat si vam fer el diedre de la quarta tirada o vam fer la variant per la placa de l'esquerra.