diumenge, 12 de novembre del 1978

Paret de l'Aeri, via Mas-Brullet

Mas-Brullet
Foto d'arxiu: paret de Sant Jeroni des de Santa Cecília

Escalada a Montserrat. Fem la via Mas Brullet, una via molt clàssica que supera en lliure la part més occidental de la paret de l'aeri. És una via atípica de Montserrat perquè no puja en finura de placa sinó que cal utilitzar tota mena de tècniques: ramonage, encastament, bavaresa, artificial .... És una via llarga i relativament difícil; tota una fita de l'escalada montserratina.
La via comença al darrere d'un gran bloc recolzat a la paret. La primera tirada és atlètica i ens permet gaudir plenament de la bellesa de l'escalada lliure. Es puja per una fisura-diedre amb tècnica d'encastament utilitzant la fisura i les parets laterals. Sortim a l'esquerra i fem reunió en un petit replà.
Le segona tirada és curta: superem un gran bloc sense massa dificultat i fem reunió a sobre. A continuació ve una fisura que superem amb tècnica bavaresa i després un diedre força difícil.
La quarta tirada comença en liure però aviat hem de fer un pas amb estreps (A1) per entrar a una canal que superem sense gaire dificultat. Arribem a un replà amb un arbre, on muntem la quarta reunió.
Seguim per una cornisa a la dreta fins arribar al peu d'un diedre, on fem la cinquena reunió.  Superem el diedre i arribem a un replà amb arbres després d'un flanquejament molt aeri. Sortim amb un pas d'estreps per superar un pas difícil i seguim, ja fàcilment fins al peu d'una fisura molt característica on muntarem reunió.
Pugem per la fisura característica en bavaresa i després, ja per l'interior de la fisura amb encastament. Sortim a l'esquerra fins a un replanet on muntem reunió. Després fem una tirada curta que no és més que un canvi de reunió.
Tenim al davant un mur vertical que superem en artificial amb pitons, burins i tacs. Després una sortida en lliure força difícil fins al peu de l'esperó final que superem en l'última tirada en lliure per l'aresta.
En resum, és una magnífica via, una de les millors de les que hem fet a Montserrat

RESSENYA:

Mas-Brullet