dilluns, 31 d’octubre de 1977

Escalada als Mollons

Foto d'arxiu: escalant als Mollons, 1972

Escalada als Mollons, una zona d'escalada calcària amb petites agulles, situada al costat de la Pobla de Claramunt. Fem quatre vies:
  • Primer Molló, via Apia
  • Tercer Molló, via Diedre
  • Tercer Molló, via Crestes
  • El Ninet, via Cisco

diumenge, 30 d’octubre de 1977

La Mòmia, via Haus-Extrems

Foto d'arxiu: l'empotrament, pas clau de la Haus-Extrems

Escalada a Montserrat, a la zona de la Trinitat. Fem la via Haus-Extrems de la Mòmia, una via catalogada de sisè grau que supera amb tècnica d'encastament una gran llosa enganxada a la paret de la Mòmia. És una de les vies clàssiques de més categoria de Montserrat, ja que supera totalment en lliure, en 6 tirades, el pany de paret més llarg de la Mòmia. La primera tirada puja per un diedre una mica descompost fins a una bauma sota la gran xemeneia que és el pas clau de la via. La segona tirada, espectacular i aèria, comença amb tècnica de ramonage però ben aviat la xemeneia s'estreny i cal pujar amb tècnica d'encastament, encastant a la fisura el que poguem (puny, mà, braç, genoll, peu ...), i aprofitant les petites preses de la placa. És tot un exercici atlètic que requereix molta tècnica i habilitat per aprofitar els recursos que ens dóna la roca. Més amunt la fisura s'obre i arribem a la reunió, sobre la gran llastra. Nosaltres, tal com marcava la guia clàssica, vam fer una reunió abans, quan el diedre s'obre. A partir d'aquí la dificultat de la via no passa de quart grau. La veritat és que després de superar la tirada de l'encastament la resta de la via ens va semblar fàcil, tot i que és de quart grau. Son tres tirades (dues actualment) d'agradable escalada lliure per placa que ens porta fins al cim de la Mòmia.

diumenge, 16 d’octubre de 1977

Paret NW de Sant Jeroni, via TIM

Foto d'arxiu: panoràmica des de Sant Jeroni

Escalada a Montserrat. Fem la paret Nord-Oest de Sant Jeroni per la via TIM, una via per una gran xemeneia, que puja al punt més alt de la muntanya de Montserrat. Segons la Guia d'escalades a Montserrat, aquesta és la via més llarga que podem fer a Montserrat amb tècnica de ramonage. La guia d'en Picazo diu el mateix però amb alguna reserva: "és una de les xemeneies més llargues del massís". La primera tirada és relativament fàcil; la xemeneia és molt profunda i podem triar l'amplada amb la que ens sentim més còmodes. No hi ha cap assegurança i al cap d'uns 35 metres trobem la reunió. La segona tirada és una mica més forçada, ja que la xemeneia es va tancant i hem de sortir cap a fora, per sobre del buit, que cada vegada és més impressionant. Arribem a un replanet tancat per un sostre i fem reunió. La tercera tirada segueix la mateixa tònica però amb passos més difícils. Antigament es feia un parell de passos amb estreps però les guies modernes marquen A0. Fem la darrera reunió i sortim de la xemeneia superant per placa els darrers metres, amb dificultat minvant però amb un pas difícil. En resum, una magnífica via d'escalada que ens va deixar ben satisfets.

diumenge, 9 d’octubre de 1977

La Ven-Suri-Ven

Ven-Suri-Ven
Foto d'arxiu: reunió sobre el bloc inestable.

Escalada a Montserrat, regió d'Agulles. Fem una de les vies més clàssiques d'Agulles, la via  Cerdà-Riera de la Bandereta, coneguda popularment amb el nom de Ven-Suri-Ven en memòria dels primers ascensionistes (de l'agulla, no d'aquesta via), Ventura, Surinyach i Vendrell. L'entrada a la via pot fer-se de diverses maneres però amb pocs metres d'escalada arribem a la primera reunió en un gran arbre. Segons com fem l'entrada, aquest arbre pot ser la segona reunió. Aquí comença pròpiament la via, amb una fisura en diagonal per on pugem en lliure molt difícil i vertical fins a la segona reunió, que es fa sobre un bloc enganxat a la paret (veure foto). És una reunió impressionant per la seva situació sobre una gran timba i també perquè el bloc no està totament enganxat a la paret sinó que es mou una mica. Realment impressionant. La tercera tirada segueix per la mateixa fisura, ara molt més fina, que cal superar amb passos d'artificial (actualment es fa en lliure o A0) fins a la tercera reunió, ja dintre de la canal de sortida. Acabem la via pujant per la xemeneia amb tècnica de ramonage i finalment ja molt fàcil fins al cim. 

diumenge, 2 d’octubre de 1977

Agulla de les Vuit Hores

Agulla de les vuit hores
Foto d'arxiu: Agulla de les Vuit Hores. Novembre 2013

Volíem fer la via Pany-Haus del Pollegó inferior del Pedraforca però després de dormir al refugi Lluís Estasen, ens llevem al matí amb intenció d'iniciar l'escalada però està plovent i decidim baixar a Montserrat a veure si el temps és millor.. Fem una via a la zona d'Agulles:
Una via curta i sense complicacions que puja totalment en lliure amb tècnica de ramonage.

dissabte, 1 d’octubre de 1977

Escalada a Montserrat (Sant Benet)

Sortida d'escalada a Montserrat amb tota una colla del centre, per per pràctiques d'escalada i de ràpel. Anem a la zona de Sant Benet i fem tres vies:
  • La Trumfa, VN
  • El Sereno, Aresta Est (i desgrimpada per la VN)
  • Agulla de Sant Benet, cara SW (collet esquerre)