diumenge, 28 d’agost de 1977

Ascensió a l'Aneto (3.404 m)

Foto d'arxiu: via normal de l'Aneto

Des del nostre bivac de la colladeta de Barrancs volíem fer la cresta de Salenques però quan ens llevem està tot tapat i, encara que no plou, pensem que és més prudent renunciar a fer la cresta. Per aprofitar el temps, pugem fins al cim de l'Aneto (3.404 m) per la vesant d'Aigualluts.

dissabte, 27 d’agost de 1977

Bivac a la colladeta de Barrancs

Cresta de Salenques
Foto d'arxiu: cresta de Salenques, 1982

Pugem a Benasc amb la intenció d'atacar la cresta de Salenques, un objectiu de fa força temps. Des de pla de Senartra pugem per la vall d'Aigualluts fins a la colladeta de Barrancs, ja ben a prop del Coll de Salenques, punt de partida de la cresta. Muntem un bivac sota unes pedres.

dilluns, 15 d’agost de 1977

Escalada a les Calanques (II)

Foto d'arxiu: escalada a les Calanques

De tornada dels Alps ens aturem un parell de dies per escalar a les Calanques. En aquesta segona jornada fem tres vies:
  • Aguille Petite, via Diagonal
  • Aguille petite, via del Collet
  • Falaisse de Droite, via Pillier de la Passarelle

diumenge, 14 d’agost de 1977

Escalada a les Calanques (I)

Foto d'arxiu: escalada a les Calanques

De tornada dels Alps ens aturem un parell de dies per escalar a les Calanques. En aquesta primera jornada fem dues vies:
  • Safir de Gauche, via Saphir, sortida dels artistes
  • Aguille petite, via NW

dimarts, 9 d’agost de 1977

Piramide de Tacul (3.468 m), Aresta Est

Piramide de Tacul
Pugem amb el telefèric de l'Aiguille du Midí i des d'allà amb l'altre telefèric fins a la Pointe Herbroner. Des d'allà, després d'una aproximació pel glaciar du Gèant, fins al peu de via, pugem per l'aresta Est fins al cim de la Piramide de Tacul (3.468 m), una via fina i exigent, amb un ambient impressionant. El pas més difícil és un petit sostre que se supera en lliure, molt atlètic però amb bones preses. La baixada es fa en ràpel; fem un total de 7 ràpels. Jo els faig tots amb tècnica Dülfer (sense rapelador ni mosquetó ni res més que la corda). La foto és la Tour Ronde i el Capouccin des de la paret de la Piràmide de Tacul.

diumenge, 7 d’agost de 1977

La Chapelle de la Glière

Foto d'arxiu: massís del Mont Blanc des de Planpraz

Pugem amb el telefèric de Planpraz i des d'allà fem la Chapelle de la Gliere (2.663 m) per l'Aresta sud (variant de l'èpaule).

divendres, 5 d’agost de 1977

Aresta Midí-Plan

Midi - Plan
Foto d'arxiu: l'Aresta Midi-Plan, 2010

Pugem amb el telefèric fins a l'Aiguille du Midí. Des d'allà iniciem la cresta, amb passos mixtes de gel i roca amb un gran ambient alpí. Fem dues ascensions:
  • Rognon de Plan (3.606 m)
  • Aiguille de Plan (3.673 m)
Des d'aquest darrer cim, baixem per la via normal fins al refugi Requin i després, per tota la Mer de Glace, fins a Montenvers.

dimecres, 3 d’agost de 1977

Aiguille de l'M (2.844 m), via NNE

Foto d'arxiu: l'Aiguille de l'M des de Chamonix, 2010 (esquerra)

Pugem amb el telefèric fons a l'estació del Plan de l'Aiguille, estació intermitja de la pujada a l'Aiguille du Midí i des d'allà fem l'Aiguille de l'M per l'aresta Nord - Nordest. Una via de quart grau amb passos de cinquè, amb una roca magnífica. El pas més característic de la via és la tercera tirada on hi ha una xemeneia que cal pujar amb tècnica d'encastament i ramonage. Davant nostre puja una cordada de francesos que pateixen molt en aquest pas. Un d'ells fa 5 "saques" abans d'aconseguir superar el pas ....