diumenge, 31 d’octubre de 1976

Refugi ENHER


Novament pugem a la Vall de Boí, aquesta vegada amb la intenció de fer l'ascensió a la Punta Harlé, la primera de les puntes de la serra del Tumeneja. Sortim de la presa de Cavallers i pugem al refugi de la ENHER, al costat del Ventosa i Calvell.

diumenge, 24 d’octubre de 1976

El Gat, Via Vicenç Barbé

Via Vicenç Barbé
Foto d'arxiu: el Gat i el Cabirols, juny 2014

Després de dormir en el refugi Lluis Estasen vam fer la via Vicenç Barbé al Gat. Aquesta via és una variant mixta entre la Pany del Collet de la Cova i la Homedes del Gat i permet pujar al Gat sense seguir la via Homedes que és una de les més clàssiques d'aquesta paret. Nosaltres no vam fer exactament la via Vicenç Barbé sinó una variant (és a dir, una variant de la variant), ja que quan vam enllaçar amb la via Homedes a l'indret conegut com Planell dels Diables vam pujar directament al cim del Cabirols (2.317 m). Després vam baixar en ràpel fins al collet est del Gat i amb una tirada vam arribar al cim.
La via comença en el mateix punt on comença la via Pany, marcat amb una gran inscripció pintada a la roca. Pugem fàcilment fins a la primera reunió (R0), des d'on fem el pas clau de la Pany, el flanquejament per una placa llisa. Hi ha un pitó d'assegurança. La via segueix per la Pany sense gaire dificultat (es pot fer ensemble la primera tirada després del flanquejament). Arribem a un bon replà on hi ha més inscripcions amb pintura. Aquí deixem la via Pany, que se'n va cap a la dreta per una zona fàcil anomenada El Jardí. Iniciem la part més interessant de la via, tres tirades per una xemeneia que superem en part amb tècnica de ramonage. Arribem al Planell dels Diables, un altre gran replà al peu de la paret final del Gat.
A partir d'aquí tenim tres opcions. La principal, la sortida real de la Via Barbé, correspon a les tres darreres tirades de la via Homedes, tres tirades de IV+ que pugen directament al cim del Gat. La segona opció és agafar una canal a la dreta que ens porta al collet oest del Gat, des d'on podem iniciar el retorn per la tartera de l'Enforcadura. La tercera opció, que és la que vam prendre, consisteix en pujar directament al cim del Cabirols (2.317 m) amb dues tirades fàcils. Des del cim del Cabirols baixem amb un ràpel de 40 m fins al coll est del Gat. Des d'allà podem pujar al cim del Gat amb una tirada de III,IV.
Nosaltres vam fer una ressenya detallada d'aquella ascensió. La podeu veure aquí, juntament amb la ressenya de la Via Vicenç Barbé:

RESSENYES: HISTÒRICA   -   VIA VICENÇ BARBÉ

diumenge, 17 d’octubre de 1976

L'Agulla de l'Arbret, via Oest & via Normal

Foto d'arxiu: Agulla de l'Arbret (cara Oest), novembre 2011

Escalada a Montserrat, a la regió d'Agulles. Fem dues vies:
Són dues vies que podríem anomenar "per a col·leccionistes" i que pugen per les dues cares laterals de l'agulla totalment en escalada lliure. La de la cara Oest puja en escalada lliure una tirada de quart grau fins al peu de la profunda xemeneia que ratlla la cara Oest de l'agulla. Després supera la xemeneia amb tècnica de ramonage força difícil i surt pocs metres sota el cim, al qual s'arriba amb facilitat. La Normal puja per la cara oposada, just per la canal per on baixa el ràpel. Hi ha dues variants de dificultat similar. La primera puja directe superant una placa en vertical fins a l'entrada de la xemeneia. L'altra variant puja per la canal arbrada fins al punt més alt i entra a la xemeneia amb un llarg flanquejament. Tant la via de la Cara Oest com la Normal són difícil i amb poques possibilitats d'assegurar-se (al menys en aquella època ....).

dilluns, 11 d’octubre de 1976

Ascensió a la Punta Alta (3.014 m)

Des del refugi de la ENHER, al costat del clàssic refugi Ventosa i Calvell, pugem per la via normal a la Punta Alta (3.014 m). Som una bona colla del centre i l'objectiu de la sortida és, a més de fer aquest cim, deixar un llibre de signatures al cim. Completem el tràmit sense problemes.

diumenge, 10 d’octubre de 1976

Refugi Ventosa i Calvell


Arribem a la Presa de Cavallers en sortida col·lectiva del Centre. L'objectiu és pujar a la Punta Alta per deixar-hi un llibre de signatures. Avui fem l'aproximació fins al refugi Ventosa i Calvell, encara que aquest refugi està en ruïnes i ens allotgem en el refugi de l'ENHER, situat a pocs metres.

diumenge, 3 d’octubre de 1976

La Trirroca, via Bages

Foto d'arxiu: la Trirroca i la Torta

Escalada a Montserrat, a la Regió d'Agulles. Venim decidits a fer escalada artificial però avui no és el nostre dia. Primer intentem l'ascensió a la Bessona Superior per la via CES però la trobem despitonada i no portem prou material. Després intentem la via Cerdà de La Torta però també està desequipada i decidim buscar una altra cosa. Finalment fem una sola via: