dissabte, 14 d’agost de 1976

Bivac al Coll de la Marrana

Foto d'arxiu: Pic de l'Infern, febrer 1981

Després de tornar dels Alps tenim ganes de fer alguna ascensió una mica tècnica, a poder ser amb piolet i grampons. Triem la cara Nord del Pic de l'Infern, una ascensió que s'acostuma a fer amb neu, encara que ara al mes d'agost difícilment tindrà alguna congesta amb una mica d'entitat. Hem deixat el cotxe a Vallter i hem pujat, ja cap al tard, al Coll de la Marrana a muntar un bivac per estar demà de bon matí ben a prop de l'inici de l'ascensió. En el mateix coll i els seus voltants hi ha uns quants emplaçament de bivac relativament confortables. Ens hem instal·lat en un parell d'aquest emplaçaments amb els nostres sacs i fundes de bivac. A mitja nit ha començat a ploure-nevar-pedregar.  Per sort anem ben equipats i la pluja no ens ha mullat del tot, encara que al matí seguia el mal temps i la muntanya estava enfarinada, de manera que hem abandonat el nostre projecte de pujar la nord del Pic de l'Infern i hem tornat a Vallter.

dimecres, 11 d’agost de 1976

El Cap del Guerrer, via Pitonisses

Foto d'arxiu: Agulles. A la dreta, la Bola de la Partió

Escalada a Montserrat, Agulles. Fem la via Pitonisses del Cap del Guerrer. La via no té gaire història; en realitat és com un exercici de pràctiques d'escalada artificial.  Des del collet del darrere de l'Aresta Brucs pugem pel dret en escalada artificial de burí, una mica desplomat però sense que la dificultat sigui molt gran (A1). Nosaltres trobem la via totalment equipada, de manera que no hem de fer cap invent per superar la paret. Després d'un bon tros d'escalada artificial, quan el pendent ho permet, sortim en lliure (IV) i en pocs metres arribem al cim.

dimecres, 4 d’agost de 1976

Baixada a Swarzee

Després del bivac a l'aresta Hörnli, quan es fa de dia baixem en poc menys d'una hora al refugi Hornli. Des d'allà, ja fàcilment pel camí normal del refugi, baixem fins a l'estació del telefèric i cap a Zermatt, donant per acabada l'expedició ala Alps.


dimarts, 3 d’agost de 1976

Ascensió al Cervino (4.477 m)

Sortim de nit del refugi Hörnli i iniciem la llarga pujada per l'aresta Hörnli en direcció al cim. L'escalada és relativament fàcil, ja que només té de tant en tant algun pas de tercer grau, però hem d'anar encordats i, en molts trams, assegurant. Arribem al refugi Solvay, una cabana en plena cresta només per a emergències, i seguim amunt. La part final és la més difícil, ja que sortim a la part superior de la cara nord, per uns pendents gelats amb assegurances precàries. Finalment arribem al cim. Fa un dia magnífic però estem molt cansats i se'ns fa tard, de manera que ràpidament iniciem la baixada, tan llarga i entretinguda com la pujada. Ràpels, cordes fixes, desgrimpades... la baixada es fa eterna, fins al punt que se'ns fa de nit quan no ens queda ni una hora per arribar al refugi. De totes maneres pensem que amb la foscor seria una imprudència baixar per aquesta cresta i decidim fer un bivac. Per sort, portem el duvet, aigua i xocolata, de manera que resistim la nit sense problemes.


dilluns, 2 d’agost de 1976

Refugi Hörnli (3.260 m)

El següent gran objectiu d'aquesta expedició als Alps és el Cervino o Matterhorn, segurament la muntanya més coneguda i característica dels Alps. Des de Zermat agafem un telefèric que ens porta fins a Swarzee i, des d'allà, per un camí ben marcat i amb magnífiques vistes del Cerví, pugem fins al refugi Hörnli, que serà el nostre punt de partida demà per atacar el cim.