diumenge, 25 d’abril de 1976

Intent a la Punta Alta

Foto d'arxiu: Agulles del Travessany i Punta Alta

Un nou intent a la Punta Alta de Coma les Bienes, un cim que sembla maleït per a nosaltres. Volíem pujar al refugi Ventosa i Calvell però no hi arribem perquè fa mal temps i preferim renunciar.

dissabte, 17 d’abril de 1976

Ascensió al Balaitús (3.146 m)

Aquesta ascensió podria qualificar-se d'èpica, ja que pujar el Balaitus sense esquís amb la quantitat de neu que hi havia a la muntanya durant la Setmana Santa de 1976 era una empresa molt complicada. Vam sortir de bon matí de Piedrafita, on havíem dormit. La nit no havia estat gaire còmoda perquè vam dormir en un dels barracons mig enrunats de les obres de la presa del Respomuso, sense porta ni finestres. Feia un bon dia encara que, com és normal en aquesta època de l'any, molt fred. Vam iniciar la marxa caminant sobre la neu, que ens arribava fins als genolls. Vam tenir sort que havien passat ja alguns excursionistes més matiners que nosaltres i hi havia una mica de traça oberta. Vam pujar fins al peu de la bretxa Latour. Aquest pas, que a l'estiu pot ser complicat, estava totalment tapat; tota la canal estava plena de neu, que arribava fins a la mateixa bretxa. Vam començar a pujar la canal, amb la neu fins a la cintura, gairebé nedant a la neu. La canal és dreta, de manera que ens va costar una mica però finalment vam arribar a la bretxa. A l'estiu el pas de la Brecha Latour se supera amb l'ajut d'unes estaques de ferro que es troben a mitja canal i que ens ajuden a pujar grimpant per la roca. Aquell dia no hi havia ni rastre de les estaques ni del pany de paret que se supera grimpant. Tot estava cobert de neu. Des de la bretxa, encordats, vam superar directament el petit tram de cresta que porta a l'avantcim. Després, ja més fàcilment, vam completar l'ascensió arribant al cim del Balaitús. El panorama era impressionant; vam fer quatre fotos i vam iniciar el descens pel mateix camí fins a Piedrafita


divendres, 16 d’abril de 1976

Refugi Piedrafita (Respomuso)

Sortida de Setmana Santa al Balaitús. Des de Sallent de Gállego, pel camí normal del Paso del Oso, vam pujar fins al refugi Alfonso XIII de Piedrafita. El modern refugi de Respomuso no existia encara en aquella època. Tampoc hi havia les marques del GR11 ni els cartells indicadors que hi ha actualment. La pujada va ser força dura perquè hi havia molta neu a la muntanya i en aquella època encara no sabíem esquiar. Vam pujar a peu i en arribar a Piedrafita ens vam trobar que el refugi Alfonso XIII estava ple de gent. Era un refugi lliure i estava tan ple que no hi cabia ningú més La construcció era molt curiosa (encara ho és; encara existeix), amb una volta coberta amb xapa metàl·lica i tot fet de pedra. Vam tornar enrere una mica fins a uns barracons mig enrunats de les obres de construcció de la presa del Respomuso. Allà hi havia diverses sales, sense cap equipament ni finestres ni res però s'hi estava a cobert i ens hi vam quedar Feia molt fred però anàvem ben equipats, amb sacs de ploma, i vam passar la nit relativament bé. 


dilluns, 12 d’abril de 1976

Agulla del Pla dels Ocells

Foto d'arxiu: Agulla del Pla dels Ocells i la Panxa del Bisbe

Volíem fer el Camell de Sant Jeroni per la via Aresta dels Brucs, però abandonem. De baixada fem dues vies:
Són dues vies relativament fàcils que superen aquesta agulla. La via Normal és molt fàcil mentre que la de la cara Est té alguns passos una mica més difícils però sense passar de quart grau. Són tres tirades, de manera que té una mica més d'interès. Cap de les dues vies apareix a la guia d'escalades de Montserrat.