dimarts, 3 d’agost de 1976

Ascensió al Cervino (4.477 m)

Sortim de nit del refugi Hörnli i iniciem la llarga pujada per l'aresta Hörnli en direcció al cim. L'escalada és relativament fàcil, ja que només té de tant en tant algun pas de tercer grau, però hem d'anar encordats i, en molts trams, assegurant. Arribem al refugi Solvay, una cabana en plena cresta només per a emergències, i seguim amunt. La part final és la més difícil, ja que sortim a la part superior de la cara nord, per uns pendents gelats amb assegurances precàries. Finalment arribem al cim. Fa un dia magnífic però estem molt cansats i se'ns fa tard, de manera que ràpidament iniciem la baixada, tan llarga i entretinguda com la pujada. Ràpels, cordes fixes, desgrimpades... la baixada es fa eterna, fins al punt que se'ns fa de nit quan no ens queda ni una hora per arribar al refugi. De totes maneres pensem que amb la foscor seria una imprudència baixar per aquesta cresta i decidim fer un bivac. Per sort, portem el duvet, aigua i xocolata, de manera que resistim la nit sense problemes.