diumenge, 28 de setembre de 1975

Escalada a Montserrat. Trinitat

Sortida d'escalada a Montserrat, a la zona de Trinitats. Fem quatre vies:

diumenge, 21 de setembre de 1975

Pedraforca, via Cerdà-Pokorsky

Pedraforca, via Cerdà-Pokorski
Des del refugi Lluís Estasen, on hem dormit, ataquem la via Cerdà-Pokorsky al Collet de la Cova. Una via de molta dificultat, fina i atlètica, gairebé tota en lliure. Les ressenyes actuals, curiosament, cataloguen la via amb més dificultat que la clàssica guia del CEC. Tot i això, la guia antiga marcava un curt flanquejament en artificial que ara se supera en lliure. La ressenya que adjuntem és la moderna.
La via comença a la cornisa de l'itinerari d'aproximació a les vies de l'Esperó Central. Hem de passar el Gran Diedre i seguir una mica més. La via comença en diagonal a la dreta buscant un sistema de canals i plaques que ens porten fina  a un petit replà (en dues tirades). Després d'un curt flanquejament pugem directament per arestes i plaques fent diverses reunions fins arribar a uns replans descompostos per on, ja fàcilment, arribem a enllaçar amb la via Pany. Arribem a les canals superiors de la via Pany i seguim aquesta via, que per aquí ja és fàcil, fins al Collet de la Cova.
En aquesta ocasió portava com a company de cordada en Pep, que tenia poca pràctica d'escalada i va patir molt per superar alguns dels passos de la via. 

diumenge, 7 de setembre de 1975

La Gorra Frígia, via Viaplana

La Gorra Frígia, via Viaplana
Foto d'arxiu: cim de la Gorra Frígia, desembre 2015

Escalada a Montserrat, a la zona de les Magdalenes. Primer intentem la via Haus-Extrems de la Gorra Frígia però abandonem. Es tracta de la original de la via Mompart. Aquesta popular via que hem fet moltes vegades no és més que una variant de l'original via Haus-Extrems. La via original puja amb molta finura directament mentre que la Mompart evita el tram més vertical flanquejant a la dreta per buscar terreny més fàcil. La Haus-Extrems ha caigut en desús i la Mompart s'ha convertit en una de les vies més populars de Montserrat (l'any 75).
Després vam fer una via nova. la via Viaplana de la Gorra Frígia. Aquesta via es pot catalogar com per a col·leccionistes però també val la pena fer-la. Cal pujar per una canal amb vegetació per la cara Nord de la Gorra fins al final, on hi ha un replà. Des d'aquí amb una única tirada en lliure arribem al cim. La tirada comença amb certa dificultat (IV+) però a mesura que pugem el pendent disminueix i acabem arribant fàcilment al cim.