dissabte, 31 de maig de 1975

Pedraforca. El Gat, via Homedes

Homedes
Foto d'arxiu: el Gat i el Cabirols

Primera via a la paret Nord del Pedraforca. Vam fer la via Homedes del Gat, una via clàssica de dificultat mitjana que vam superar sense problemes. El dia abans vam pujar a dormir al refugi Lluis Estasen. De bon matí vam sortir i ben aviat vam iniciar l'ascensió. La via és gairebé tota en lliure, amb la magnífica roca calcària del Pedraforca.
La via Homedes comença amb un parell de passos fins però aviat la dificultat baixa. A la segona tirada superem un pas força difícil, una canaleta lleugerament desplomada a on, si volem, podem fer un pas d'A0. A la quarta tirada hi ha el pas clau de la via, el Pas de la Z, a on també podem fer A0 si no podem superar el pas en lliure. Després vénen unes tirades fàcils que fins i tot es poden fer en ensemble, encara que a les dues primeres podem optar per una variant més directa i força més difícil. Després de les tirades fàcils arribem al lloc anomenat Planell dels Diables, on comença el cap del Gat, que se supera amb tres tirades de IV+ mantingudes i bastant aèries. Aquí, des del Planell dels Diables, tenim una escapatòria, ja que podem optar per sortir per una canal a la dreta que ens porta directament al collet sense pujar al cim del Gat. La baixada es fa amb un ràpel de 25 m per la banda oposada a la pujada, que ens porta a una canal secundària de l'Enforcadura per on baixem fins a la tartera.
Nosaltres vam fer la via a bon ritme i a les 2 de la tarda ja estàvem novament al refugi Lluis Estasen. D'aquesta ascensió no hi ha cap foto.

dijous, 29 de maig de 1975

diumenge, 25 de maig de 1975

Escalada a les Magdalenes

Foto d'arxiu: la Magdalena Superior, 2013

Escalada a Montserrat; fem dues vies a la zona de les Magdalenes:
La primera, molt fàcil, puja per la part del darrere de l'agulla (la que no mira al Monestir) amb passos que no passen de tercer grau. És una sola tirada fins al cim i es pot desgrimpar per la mateixa via. La Magdalena Superior, una mica més difícil però sense passar de quart, supera en dues tirades aquesta agulla.
Després fem la primera tirada de la via Albert Busquets de la Magdalena Inferior però abandonem. No ha quedat constància escrita de perquè vam abandonar però era una via que ja havíem fet (el setembre de 1974).

dilluns, 19 de maig de 1975

Ascensió a la Pica d'Estats (3.143 m)

Sortim del refugi Vallferrera, encara de nit, en direcció a la Pica. Quan portem mitja hora pujant es posa a ploure, de manera que decidim retornar al refugi. Quan clareja sembla que el temps millora i decidim sortir novament. Aquesta vegada pugem una mica més però torna a ploure i sembla que avui no podrem fer cim. Retornem al refugi però quan estem preparant la motxilla per iniciar el descens a Àreu surt el sol i ens tornem a decidir. Aquesta vegada sí que el temps s'aguanta i arribem al port de Sotllo i després, per la cresta i passant pel Pic Verdaguer o Punta NW (3.128 m), arribem al cim de la pica d'Estats (3.143 m).

dissabte, 17 de maig de 1975

Refugi de Vallferrera

Venim a la Vallferrera amb la intenció de pujar a la Pica d'Estats. Deixem el cotxe a la sortida d'Àreu i pugem pel camí del Pla de la Selva fins al refugi de Vallferrera, on ens quedem a dormir.

diumenge, 11 de maig de 1975

Intent al Canigó

Foto d'arxiu: El Canigó des del Puig Neulós

Intentem fer el Canigó en una sortida una mica estranya. Sortim de Sant Adrià a les dues de la matinada amb la intenció de fer el Canigó per la via normal de Marialles i tornar el mateix dia. Arribem en cotxe a Marialles i comencem a pujar però neva, hi ha boira i fa vent, de manera que quan arribem a la cabana d'Aragó decidim abandonar després de caminar un parell d'hores entre pujar i baixar.

diumenge, 4 de maig de 1975

Canal del Cristall, Vulturó i Canal de l'Ordiguer

Foto d'arxiu: Al cim del Vulturó, agost 2017

Després de dormir al paller de Cal Basté, a Estana, vam pujar fins al Prat de Cadí i després vam iniciar l'ascensió per la Canal del Cristall. La neu estava en bones condicions i vam arribar sense cap problema al Coll de la Canal del Cristall. Com que encara era aviat, vam anat carenant fins al Puig del Quer (2.546 m) i encara més enllà, fins al Puig de la Canal Baridana o Vulturó (2.647 m). Després vam tornar enrere i vam baixar per la Canal de l'Ordiguer, més dreta que la Canal del Cristall.
Segurament hauria estat millor pujar per la Canal de l'Ordiguer, més difícil, i baixar per la del Cristall però en aquell temps no vam fer aquestes consideracions i vam fer-ho al revés. De totes maneres, les condicions de la neu eren bones i la baixada per la Canal de l'Ordiguer no va ser cap problema.