dissabte, 29 de març de 1975

Baixada a Riu Malo i Cavallers

Foto d'arxiu: La Punta Alta des del Refugi

Passem la nit al refugi Ventosa i Calvell. És una nit històrica amb moltes incidències. Tota la nit està nevant molt intensament i fa molt vent, que entra per les finestres del refugi, sense porticons ni vidres ni res. A mitja nit, en Pep Sabaté protagonitza la històrica incidència de la vomitada sobre les botes d'en Ramon Quintanilla. Al matí hem de trencar amb el piolet els vòmits congelats sobre les botes... Volíem fer la Punta Alta però amb la nevada que ha caigut i sense esquís (els hem deixat a Riu Malo i, a més, no sabem esquiar) és impossible. A sobre del bon gruix de neu que hi havia, durant la nit ha caigut gairebé un metre de neu pols, de manera que la baixada fins a Riu Malo i l'estany de Cavallers és també èpica. Recollim la tenda de campanya i donem per acabada la sortida.

divendres, 28 de març de 1975

Refugi Ventosa i Calvell

Foto d'arxiu: El vell refugi Ventosa i Calvell, 1973

Des del campament que tenim muntat a la pleta de Riu Malo, pugem al refugi Ventosa i Calvell. Hi ha molta neu, més d'un metre, i tova, de manera que el que a l'estiu és una passejada d'un parell d'hores es converteix en una gran expedició. El refugi està en ruïnes, sense porta, i la neu arriba al nivell de la teulada, de manera que hem d'entrar per un forat de la neu. Ens instal·lem en una de els sales del refugi, en unes lliteres.

dijous, 27 de març de 1975

Acampada a Riu Malo

Aprofitant la Setmana Santa, pugem a la Vall de Boí per fer diverses activitats. Com és habitual en aquesta època de l'any, fa mal temps. El primer dia pugem des de la presa de Cavallers fins a la Pleta de Riu Malo, on acampem. És la primera sortida d'esquí de muntanya de la Història, ja que pugem amb els esquís, però no hem esquiat mai i no sabem ni tan sols cordar-nos les fixacions (Silveretta de cable), de manera que pugem amb els esquís a l'esquena.

diumenge, 23 de març de 1975

Agulla de l'Arbret & La Panxeta

Agulla de l'Arbret
Foto d'arxiu: Al cim de l'Agulla de l'Arbret. Octubre de 2013

Escalada a Montserrat, a la zona central de la Regió d'Agulles. Fem dues vies:
Dues vies fines, especialment la magnífica aresta de l'Agulla de l'Arbret, totalment en lliure. Aquesta via l'havíem fet per primera vegada fa uns mesos en un curset d'escalada (perfeccionament en roca) però aquesta vegada la fem pel nostre compte, sense monitors. En realitat, quan la vem fer en el curset a mi em va tocar fer la segona tirada de primer, de manera que, en certa manera, ja l'havia fet pel meu compte, però avui la fem completa. Com era d'esperar, aquesta via, una de les més clàssiques d'Agulles, ens va deixar ben satisfets. Després vam fer la Panxeta, una via més curta però també de finura montserratina, que puja per la seva Aresta Brucs.

diumenge, 16 de març de 1975

La Quarta de Trinitat, Aresta Monestir

Quarta de Trinitat
Una jornada més d'escalada a Montserrat. Fem la Quarta de Trinitat per l'Aresta del Monestir, una via força difícil, amb un tram de finura montserratina. La via comença superant un tram desplomat en escalada artificial difícil fins a uns forats molt marcats. Aquí comença la part més difícil de l'escalada, totalment en lliure. Cal sortir del forat flanquejant a la dreta (veure foto !!) i després amunt per l'aresta, tot buscant els millors passos. A mesura que pujem la dificultta va baixant i acabem en quart grau, després d'un tram molt fi. Anem a buscar un arbret a l'esquerra, on muntem la segona reunió. Des d'aquí només ens queda una tirada fàcil fins al cim. En aquesta ocasió va venir amb nosaltres l'Anna, i ens va fer la foto espectacular que il·lustra aquesta entrada del blog.

diumenge, 9 de març de 1975

La Torta & l'Esquelet

L'Esquelet, Montserrat
Foto d'arxiu: l'Esquelet, gener 2009

Escalada a Montserrat: vam fer dues vies a la zona alta de la regió d'Agulles:
  • La Torta, via Normal
  • L'Esquelet, via Normal
Les dues vies són totalment en lliure i la dificultat no passa del quart grau. La Normal de la Torta té la particularitat que ens porta al punt més alt de la Regió d'Agulles i, per tant, té un gran panorama. La de l'Esquelet no és la clàssica via Torras-Homet que va per la xemeneia de la cara sud sinó una via més modesta que puja per la cara Nord amb una sola tirada, justament per on es baixa en ràpel.
Després de fer aquestes dues vies volíem fer la Normal del Pingüí però vam abandonar, tot i que posteriorment un altre dia hi vam tornar i la vam fer.