diumenge, 10 d’agost de 1975

La Llastra Punxeguda & La Portella Gran

Foto d'arxiu: La Portella Gran

Volíem fer una via al Pedraforca però, després de passar la nit al cotxe, al matí plou i baixem a Montserrat. Allà fa més bon temps i fem dues vies:
La primera és una xemeneia relativament curta que superem amb tècnica de ramonage. És una única tirada. La via ràpel de la Portella Gran és la més fàcil de les vies que permeten coronar aquesta característica agulla. Des del cim tenim una visió panoràmica, ja que aquesta agulla està bastant isolada, separada de totes les altres roques de la Regió d'Agulles. En aquell temps hi havia una capsa-registre en el cim de l'agulla. La via comença amb uns passos d'escalada artificial (A1). Superem tres burins fins a l'interior d'una petita bauma. Sortim de la bauma per l'esquerra, novament amb escalada artificial de burí; pugem tres burins més fins que cal sortir en lliure. Situats al graó superior de l'estrep sortim amb un pas de quart grau i seguim en lliure, amb dificultat mimvant, fins a una alzina on muntem reunió. La segona tirada és de transició; pugem fàcilment per uns relleus herbosos fins al peu de la bola final on muntem la segona reunió clavant algun pitó a la fisura (al menys així vam fer-ho l'any 1975). La tirada final és en lliure, bastant vertical però amb bones preses fins al cim de l'agulla. El descens es fa amb dos ràpels pel mateix lloc de l'ascensió. El primer ràpel ens porta a la segona reunió; després desgrimpem fàcilment fins a l'alzina de la primera reunió, des d'on un segon ràpel ens deixa al peu de l'agulla. 
Uns anys després (2017) vam fer una petita pel·lícula amb vistes de la cara Sud de la Portella Gran, en la qual es veu perfectament el recorregut de la via Ràpel. Aquí la teniu: