diumenge, 29 de setembre de 1974

La Gorra Marinera & La Magdalena Inferior

Foto d'arxiu: al cim de la Magdalena Inferior, novembre 2014

Escalada a Montserrat, a la zona de les Magdalenes. Fem tres vies:
La via Pel Davant és relativament fàcil, excepte la darrera tirada. Primer cal pujar fins a un gran replà boscós on hi ha les ruïnes de l'ermita de Sant Jaume. Aquesta pujada es pot fer de moltes maneres; nosaltres vam triat la que marcava la guia, que puja en una sola tirada fàcil fins al replà boscós. Des d'aquí només hi ha una tirada, de quart grau, molt vertical però amb bones preses.
La segona via, l'Albert Busquets, és força interessant, ja que puja totalment en lliure, amb força dificultat. Comencem des de la part de dalt de les escales de Jacob amb una tirada en lliure de IV+ fins a una bauma molt marcada que ratlla tota la paret, on fem la primera reunió. A continuació ve el pas clau de la via, catalogat com a V+. Sortim de la bauma amb un petit flanquejament a l'esquerra i seguim amunt superant un marcat desplom en lliure. Després l'escalada continua difícil però ja no tant; cal pujar amb lleugeres ziga-zagues, tot buscant els millors passos. Arribem a la segona reunió, situada en un replanet i completem l'ascensió amb una titada ja més fàcil fins al cim.
Després de fer el ràpel per la via normal encara vam aprofitar l'ocasió per fer aquesta via, força fàcil.

diumenge, 22 de setembre de 1974

Travessia Costabona Núria

Sortim del refugi lliure Costabona, on hem passat la nit, i iniciem un llarg recorregut per tota la carena fronterera fins al Santuari de Núria. Fem moltes sifonades per no deixar-nos cap cim sense coronar:
  • Costabona (2.464 m)
  • Roc Colom (2.502 m)
  • Puig de la Llosa (2.503 m)
  • Coma Ermada (2.496 m)
  • Pic de la Dona (2.702 m)
  • Puig d'Ombriaga (2.634 m)
  • Bastiments (2.874 m)
  • Pic del Fresser (2.723 m)
  • Pic de l'Infern (2.860 m)
Finalment arribem al coll de Noucreus i baixem fins a Núria on agafem el cremallera per tornar a casa.

dissabte, 21 de setembre de 1974

Refugi Costabona

Venim a Setcases amb la intenció d'iniciar una gran travessia de muntanya. En aquesta primera jornada pugem al Coll de la Balmeta i seguim fins al refugi Costabona, un refugi lliure no gaire comfortable on ens instal·lem per passar la nit.

diumenge, 15 de setembre de 1974

Agulla del Gendarme, via Dalmau-Fígols

Tot lo Mon
Vam trobar en una revista de muntanya una ressenya d'una via d'escalada  a les Roques de Tot lo Món, una zona situada sobre les gorges de Núria no massa freqüentada pels escaladors, ja que hi havia poques vies obertes i pocs llocs on escalar. La via Dalmau-Fígols té una llargada d'uns 150 metres, tota en lliure amb roca granítica. És una via una mica irregular, amb trams d0'una certa dificultat (fins a cinquè grau) alternant amb trams més fàcils. L'aproximació és llarga i pesada, ja que no hi ha camí. La primera tirada, d'uns 40 metres, comença amb un diedre força dret, amb un pas de cinquè grau i acaba amb un tram més fàcil, de tercer grau. La segona tirada comença relativament fàcil però després cal superar un diedre difícil (V). Segueixen dues tirades molt fàcils, amb algun pas una mica més complicat, que ens porten al peu del mur final, força dret, on cal superar el tercer pas de cinquè grau, també en un diedre, per acabar arribant al cim més fàcilment.  Va ser la primera via llarga que fèiem fora del massís de Montserrat, el nostre terreny habitual d'escalada.

dilluns, 9 de setembre de 1974

Escalada al Sot del Bac

Foto d'arxiu: La Germana Gran, juny 2014

Tornem al Figaró. Fem un parell de vies en aquesta zona:
  • Roca Plana, via via Gran Diagonal
  • Roca Plana, via Sense Nom
Dues vies fàcils i ja molt conegudes per nosaltres.

diumenge, 8 de setembre de 1974

La Gorra Frígia, via Badalona

Gorra Frígia
Foto d'arxiu: cim de la Gorra Frígia des de la Magdalena sup.

Escalada a Montserrat, una via clàssica, de les que no es poden deixar de fer:
Una magnífica via que supera totalment en lliure la gran paret de la Gorra Frígia. És similar a la Mompart però una mica més difícil i sostinguda. En aquell temps la principal dificultat era la falta d'assegurances, que implicava haver de tenir molta seguretat com a escalador per superar la via. Actualment està ben assegurada i, encara que la dificultat és la meteixa, el compromís és molt menor. La via comença en el camí de Sant Joan a Sant Jeroni, amb una tirada curta i fàcil que puja en diagonal a l'esquerra fins a un gran forat on fem la primera reunió. Sortim del forat per l'esquerra i pugem fin a un altre forat situat sobre l'anterior. Són uns 20 metres d'escalada. Seguim pujant en diagonal a la dreta, amb dificultat creixent, fins trobar un replà, a uns 30 metres, on fem la tercera reunió. La quarta tirada és la clau de la via. Puja en lliure amb tendència a la dreta fins que cal superar una panxa amb un pas de cinquè grau. Més amunt encara trobem una segona panxa, però ja no tan difícil. Arribem a un forat situat al peu d'una fisura molt marcada i fem la quarta reunió. La tirada següent la fem en diagonal a la dreta fins arribar a un replà on muntem la cinquena reunió, que coincideix amb la quarta de la Mompart. Des d'aquí ja pugem fàcilment fins al cim.
La ressenya que publiquem correspon al plantejament actual de la via, no tal com la vam fer nosaltres l'any 1974. Els emplaçaments de les reunions són diferents. En aquell temps es feien les tirades més curtes, especialment si no hi havia assegurances.

dijous, 5 de setembre de 1974

La Pelada & La Portella Petita

Foto d'arxiu: de la Portella Superior a les Savines

Una nova sortida d'escalada a Agulles. Fem diverses vies:

dilluns, 2 de setembre de 1974

Escalada al Figaró

Una nova visita al Sot del Bac, al Figaró, per practicar les tècniques d'escalada. Ara ja coneixem molt aquesta zona i ja tenem gairebé totes les vies fetes. Fem un grapat de vies:
Moltes vies però curtes, totes d'una tirada, amb tècniques i dificultats variades. 

diumenge, 1 de setembre de 1974

La Portella Gran, via Normal

Tornem a Agulles per fer la via Normal de la Portella Gran, una via que, malgrat la seva denominació de via normal, té certa dificultat. Comecem superant el pededestal de l'agulla amb escalada fàcil fins al peu del desplom, on trobem una bona plataforma. La segona tirada és la clau de la via; cal superar en escalada artificial el desplom característic que talla aquesta paret. Nosaltres vam trobar la fisura parcialment desequipada i vam haver de clavar algun pitó per superar el pas clau de la via en escalada artificial difícil. Després, ja en lliure, cal pujar fins al peu de la gran bola que corona l'agulla. Des del peu d'aquesta bola, on muntem una bona reunió, cal superar els metres finals, molt verticals però amb bones preses (IV+) fins al cim de l'agulla.
En aquesta ocasió va venir amb nosaltres en Paco Duran, un amic d'en Ramon, que poc després va morir en un accident de muntanya a l'Aresta Lion del Cerví.