diumenge, 28 de juliol de 1974

Agulles del Capdamunt & Sol Ponent

Foto d'arxiu: el Sol Ponent, la Peluda, l'Agulla del Capdamunt

En el tercer dia d'aquesta estada a Montserrat fem dues vies més:

dissabte, 27 de juliol de 1974

Escalada a Agulles

Foto d'arxiu: L'Aglà i L'Agulla Mare

En el segon dia d'estada a Agulles fem quatre vies per aquesta zona:
La via Aresta Brucs dels Merlets la fem en lliure, tal com marca la ressenya que portem. La superació de la bola final és molt difícil; les ressenyes modernes graduen aquest pas com a V+ i fis i tot en alguna ressenya apareix com a escalada artificial. Tornem a dormir al refugi Vicenç Barbé

divendres, 26 de juliol de 1974

El Dàtil & El Cap del Guerrer

Foto d'arxiu: La Roca de la Partió i refugi d'Agulles

Després de tornar dels Pirineus, on vam fer l'Aneto per primera vegada entre altres ascensions, anem a passar els tres darrers dies de la nostra sortida d'estiu a Montserrat, per fer unes quantes vies. Dormim en el refugi Vicenç Barbé. El primer dia fem dues vies:
La via del Dàtil comença en escalada artificial per un pany de paret força dret. És fàcil perquè està totalment equipada amb burins, de manera que la seva dificultat no passa d'A1. Després d'uns metres en artificial cal sortir en lliure. Com és normal en aquestes sortides, el primer pas és el més difícil. Després seguim en lliure però ben aviat la paret perd verticalitat i arribem a la primera reunió. A partir d'aquí seguim per l'aresta amb dificultat decreixent fins a un replanet, gairebé a dalt de tot, on muntem la segona reunió. La tercera tirada, molt curta, té un pas relativament difícil per superar un petit desplom abans d'arribar, ja molt fàcilment, al cim.
La via del Cap del Guerrer és totalment en lliure; comencem des de la part del darrere de l'Aresta Brucs flanquejant per un replà fins al peu de la cara que dóna al Bruc. Des d'aquí hi ha una única tirada, que superem en lliure força vertical però amb bones preses. Aquest tram està catalogat de IV+.
Després d'aquestes dues vies anem a dormir al refugi, que en aquella època era lliure, per continuar l'endemà escalant altres vies de la zona.

dijous, 18 de juliol de 1974

Ascensió a Las Tres Sorores

Una gran jornada de muntanya a la Vall d'Ordesa. Sortim amb les primeres llums del refugi de Góriz i iniciem l'ascensió al Monte Perdido però no triem la via normal sinó un itinerari singular, la Via de las Escaleras. Aquesta via supera amb passos d'escalada mitjanament difícil (III), diversos ressalts que se'ns presenten pel camí (las Escaleras). És una via molt poc freqüentada i fins i tot trobem flors de neu, cosa que ens fa molta il·lusió perquè mai n'havíem vist. Arribem a la Punta de las Escaleras (3.027 m) i, superant la piràmide final, al cim del Monte Perdido (3.355 m) i seguim la carena fins al segon cim del dia: el Soum de Ramond (3.254 m). Després retornem pel mateix camí fins al Monte Perdido i baixem per la via Normal fins al Cuello del Lago Helado. Des d'aquí iniciem la darrera ascensió de la jornada, el Cilindro de Marboré (3.328 m), per la via Normal, fàcil però amb alguns passos delicats que cal assegurar. Amb aquestes ascensions donem per acabades les activitats de les vacances d'estiu al Pirineu.


dimecres, 17 de juliol de 1974

Refugi de Góriz

Foto d'arxiu: refugi de Góriz, estiu 2001

Pugem al refugi de Góriz pel camí de la Vall d'Ordesa, Gradas de Soaso y Clavijas. Aquesta vegada l'objectiu és fer els tres cims principals de la Vall, coneguts com Las Tres Sorores. Ens allotgem al refugi.

dilluns, 15 de juliol de 1974

Ascensió al Pico del Alba (3.100 m)

Foto d'arxiu: Pico del Alba, cresta dels 15 Gendarmes

La tercera activitat des del refugi de la Renclusa és el Pico del Alba (3.100 m). Pugem per la via normal. Després d'aquesta ascensió diexem la vall de Benasque i anem cap a Ordesa buscant nous cims. Abans, vam fer una passejada per Benasque i vam fer diverses fotos...

diumenge, 14 de juliol de 1974

Ascensió a l'Aneto (3.404 m)

Per fi aconseguim pujar al punt més alt dels Pirineus. Sortim de la Renclusa i pugem per la via normal del Portillón Superior, gelera de l'Aneto i Pas de Mahoma fins al cim de l'Aneto (3.404 m). Va fer un dia gris però vam poder aconseguir el cim sense problemes.

dissabte, 13 de juliol de 1974

Ascensió al Pic de la Renclusa (2.800 m)

Foto d'arxiu: pic de la Renclusa des del Portillón Superior

Venim a la vall de Benasc amb l'objectiu principal de pujar l'Aneto. Ens instal·lem a la Renclusa i, el primer dia, fem una ascensió relativament fàcil: el pic de la Renclusa (2.800 m).

diumenge, 7 de juliol de 1974

La Gorra Frígia, via Mompart

Una nova ascensió a la via Mompart de la Gorra Frígia, una via clàssica que hem repetit diverses vegades. Després de l'ascensió vam anar a prendre alguna cosa al bar de Monistroll.